1 estirar. Estirar els braços. allargar. Allargar el coll, les cames, etc. aplanar. Aplanar la roba sobre l'herba. distendre. Distendre la pell. dilatar. Els flats dilaten l'estómac. desplegar, estendre una cosa que estava plegada. esbandir-se. La seva veu s'esbandia per tot l'àmbit de la [...]

1 v. tr. tenir per ver tenir la creença empassar-se(una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure. tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada. tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura. mamar-se(fig.). No t'has de mamar [...]

indolent sovint enquistat. càncero tumor maligne. Antigament anomenat cranc (Alc.). Cp. sarcoma, epitelioma, mioma, teratoma, carcinoma bubó, tumor de la pesta, de la sífilis, etc. botornons, tumor que es fa entre l'orella i el coll. barb, tumor produït per la larva del tàvec. goll, tumor indolent [...]

(fig.) sortir-hi perdent tirar-se terra als ulls, obrar contra les pròpies conveniències. fer-se'n l'estella fer-se'n set pedres colltrencar-seo trencar-se el coll(en un afer), sortir-ne molt perjudicat. pagar la festa (o la patenta) pagar-la cara sortir-ne amb les mans al cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

. 2 Extremitat inferior de la cara. barbó mentó barbeta pap, la part compresa entre el mentó i el coll. sotabarba o galamó barbada, maxil·lar inferior del cavall i totes altres haveries. 3 pl.barbim. Cp. filaments, arrels, desigualtats Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 collportar, posar una cosa a coll. portar a pes de braços(una cosa) carregar, portar un pes sobre si. Jo he de carregar sempre els fardells grossos. Ell sempre carrega les culpes. dur. Oi que tu em duràs la maleta? Pesa molt. menar(un animal, un vehicle); també portar, un camí, a tal o tal [...]

palla. buirac, coixinet en què els sastres claven les agulles. collera, coixí que es posa al coll de l'animal per junyir-lo. xalma, coixí posat a tall de sella o de bast. capçana, coixinet de drap, rodó, que es posa al cap per a portar pesos. puf, coixí molt gruixut que serveix de tamboret [...]

(torçar-seo tòrcer-sepron.) tortejar, guerxar-se. balcar-se capalçar-se(una biga, etc., per un dels seus caps) enguerxir-se enguerxinar-seCp. tortejar girar-se. Girar-se el peu. revinclar-se colltorçar-se, colltòrcer-seo collvinclar-se, torçar-se, el coll o una tija. aclucar-se(els filferros d'una gàbia [...]

bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. bufanda. guardaespatlleso cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení. mocador d'espatlleso espatllero mantó, íd. mantelleto manteleta, esclavina que usen les dones com a abric. renard [...]

entre el coll i el naixement de les primeres costelles. enselladura, la corba de l'esquena d'una cavalleria on hom posa la sella. Cp. ronyonada: part del cos corresponent als ronyons. Fer-li, a algú, mal la ronyonada. 2 (d'un ganivet) cas, la part oposada al fil. 3 Esquena d'ase: Serrera, esquena [...]